Anàlisi Aquesta indústria anomenada presó

Aquesta indústria anomenada presó

L'Estat Espanyol panteja poques alternatives al compliment de penes.

Redacció Diagonal
Entre 2011 i 2012, la població reclusa a les presons europees va augmentar un 2,7% de mitjana i per cada cent places es van comptar 98 reclusos. Són algunes de les dades dels informes Space I i Space II, publicats pel Consell d’Europa a finals d’abril, en què s’analitza la situació penitenciària als països europeus.
En el cas de l’Estat espanyol, la tendència se suavitza. Les dades més actuals de què disposa l’organisme europeu mostren com, entre 2012 i 2013, el nombre de persones preses va minvar lleument, de 70.488 a 68.618 presos, 147,3 presos per cada 100.000 habitants, una xifra lleugerament inferior a la mitjana, però superior als índexs de països de l’entorn, com Itàlia (111,6) o França (117), i distant de països del nord d’Europa, amb un sistema judicial més dirigit a la restitució del dany, com Holanda (67,7) o Noruega (71).
«Tots els estudis mostren que Espanya i Catalunya han tingut, des de finals dels noranta, els
índexs més elevats de població presa», explica Alejandro Forero Cuéllar, membre de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, que assenyala que la població penitenciària estatal no va parar d’augmentar des de la Transició fins a 2011, quan va començar a disminuir, en part per la reforma penal de 2010. «L’Administració central i la catalana van veure que la bombolla del sistema penitenciari no era sostenible i van prendre mesures per baixar la població a les presons», continua Forero. Canviar penes per multes, avançar la llibertat condicional i, sobretot, la substitució de la pena de presó per l’expulsió per a persones estrangeres condemnades són algunes de les mesures d’aquesta «estratègia de la porta del darrere», més guiades, subratlla Forero, per criteris econòmics que no pas per l’objectiu de «reinserció» que planteja com a base el sistema penal espanyol.
Cost del càstig
Segons detalla l’informe Space I, la mitjana europea de despesa per reclús i dia el 2011 va ser de 131 euros. El sistema penitenciari va costar el 2011 més de 16.000 milions d’euros als països del Consell d’Europa. En el cas espanyol, el cost per pres i dia està lluny de la mitjana europea, 64,99 euros, però el pressupost total dedicat al sistema penitenciari va arribar als 1.538,5 milions d’euros el 2011, el que es tradueix en 3,3 vegades més que la mitjana europea.
«Quan un país té una població reclusa important es veu obligat a reduir el seu cost per pres», assenyala Natalia Delgrande, investigadora de l’Institut de Criminologia i Dret Penal de la Universitat de Lausanne i una de les responsables de l’informe Space I. Per la seva banda, Forero adverteix que la necessitat de retallar costos ha portat a reduir la distribució de medicaments contra l’hepatitis C, una de les malalties més habituals en les presons. Paz Francés, del col·lectiu Salhaketa  i professora de Dret penal a la Universitat de Navarra, relata que en molts centres penitenciaris s’ha deixat d’utilitzar la calefacció o s’han eliminat àpats.
Delgrande explica que, fins ara, a nivell europeu només Alemanya ha privatitzat completament alguns dels seus centres penitenciaris, però que hi ha el risc que la «transferència de competències al sector privat es converteixi en una mena de cursa ˝industrial˝ on predominin les necessitats econòmiques sobre la integració social». Molts dels serveis de les presons espanyoles, com el de càtering o bugaderia, ja depenen del sector privat i ja s’han fet els primers passos perquè la vigilància dels centres passi a mans d’empreses de seguretat privada
Tot i la disminució de la població reclusa, el nombre de presos encara és elevat en relació a les xifres de criminalitat a l’Estat espanyol, una de les més baixes, amb 46,1 delictes per cada mil habitants enfront dels 62,8 de mitjana europea. Segons explica Forero, «si hi ha tants presos és per les poques mesures alternatives que s’apliquen, enfront de les que s’apliquen als països nòrdics, i, d’altra banda, per les condemnes, que són molt llargues en comparació amb els països de l’entorn». Forero assenyala, d’una banda, la duresa del Codi Penal vigent, i de l’avantprojecte que s’està tramitant actualment, però també les sentències judicials, en què generalment s’aplica la pena més alta en grau. Les dades de l’informe Space I ho confirmen: més del 28,2% de les persones recluses a l’Estat espanyol compleixen penes de cinc a deu anys de presó, mentre que, en termes europeus, la pena de presó més habitual (25%) és d’1 a 3 anys. A l’Estat espanyol, el 47,8% dels presos compleixen una condemna superior als cinc anys de presó, enfront del 19,5% de França o l’11,9% d’Alemanya.
Presó o justícia restaurativa
Entre les recomanacions realitzades pel Consell d’Europa per disminuir la població penitenciària destaca l’ús de mesures alternatives a la presó: la llibertat vigilada, els treballs per a la comunitat, la localització permanent o les multes. 
El 2012, a l’Estat Espanyol, 170,7 de cada 100.000 persones estaven complint mesures alternatives a la presó. D’aquestes, el 15,6% havia substituït la condemna de presó per la llibertat vigilada, enfront del 38,6% de la mitjana europea; i el 60,5% feien treballs per a la comunitat, davant del 24,6 de la mitjana europea. 
«En comparació amb altres països europeus, Espanya té un bon nivell d’ús d’alternatives a la presó. Malauradament, aquestes alternatives no s’apliquen com a substitutes a la detenció preventiva», afirma Delgrande. La investigadora apunta al treball comunitari com a principal alternativa a la privació de llibertat, però adverteix que aquesta no s’ha de reduir a la producció o ser un simple «treball per estar ocupat»: «El principal objectiu ha de continuar essent que qui hagi delinquit treballi entorn del delicte i en projectes socials relacionats».
Paz Francés explica que aquestes mesures «poden ser realment una alternativa a la pena privativa de llibertat, però no una alternativa al model penal que tenim». Francés adverteix que l’ús d’aquest tipus de mesures pot resultar en un «eixamplament del sistema penal». Davant d’això, assenyala els processos de mediació que s’empren en alguns països del nord europeu, com Noruega, país que s’ha situat com a pioner en aquest model de justícia, o França i Finlàndia, on els processos de mediació formen part de diferents moments del procés penal.
«Quan parlem de justícia restaurativa parlem de resoldre el conflicte, d’abordar-lo a través de la figura de la conciliació i la mediació», explica Francés, que afegeix que a l’Estat espanyol els processos de mediació estan contemplats únicament en la Llei del menor, però l’ús d’aquest recurs també s’ha restringit a la pràctica en aquest segment de població a causa de la «brutal criminalització de què són objecte els menors d’edat en els últims anys».

 

Xifres de l’Estat espanyol i d’Europa
El 47,8% dels presos compleixen penes de més de 5 anys
El temps de condemna més habitual entre els reclusos de l’Estat espanyol és de 5 a 10 anys (28,2%). En termes europeus, la pena de privació de llibertat més habitual (25%) és d’1 a 3 anys de presó, igual que a França (30,3%).
89,4 reclusos per cada 100 places a l’Estat espanyol
La mitjana europea arriba als 149,9 reclusos per cada 100 places, tot i que el repartiment és molt desigual, amb 227,8 reclusos per cada 100 places a l’Azerbaidjan o els 173,7 d’Albània i tan sols 3 a San Marino o els 67,8 de Suïssa.
204 reclusos van morir a la presó el 2011
A Europa, Ucraïna va ser, amb 1.009 morts, el país que va comptar amb més defuncions dins dels centres penitenciaris. La mitjana de mortalitat a les presons europees va ser de 7,7 per cada 100.000 habitants. El 26,8% va ser per suïcidi.
64,99 euros per dia i pres a l’Estat espanyol
El cost mitjà europeu per pres i dia va ser de 131 euros. Irlanda del Nord va tenir el major cost per pres, 879,36 euros, mentre que Ucraïna va tenir el menor cost, 3,06 euros per pres i dia. El cost més habitual als països europeus va ser de 49 euros.

Sin comentarios

Responder