Conflictes familiars

Conflictes familiars

Quan es parla de conflictes en l’àmbit familiar, el primer terme que probablement ens ve al cap és “mediació” i no tant “justícia restaurativa”. La mediació ha estat fins ara la pràctica més difosa en el nostre país per afrontar els conflictes de forma constructiva i dialogada com via alternativa al procés judicial. De fet l’àmbit familiar ha estat des de fa temps, un dels sectors més receptius a l’ús de les vies extrajudicials per a la resolució dels conflictes. Aquesta tendència en gran mesura té relació amb el fet que resulta molt evident el desgast i els danys especialment personals, que suposa un procés judicial per a les persones afectades, que sovint poden ser menors d’edat. 
Els conflictes familiars no es limiten als sorgits dels canvis tant importants que es poden generar arran d’un procés de separació d’una parella. Decidir la millor manera de cuidar una persona gran de la família, la repartició de béns d’una herència o com organitzar-se per garantir el benestar d’un menor en risc, poden ser algunes de les moltes situacions que podrien causar enfrontament en el sí d’una família i desembocar en un procés judicial.
Quan un conflicte familiar es judicialitza és habitual que es dirimeixi en la jurisdicció civil atès que les relacions (drets i deures) entre familiars es troben principalment regulades pel dret civil (dret privat). Les persones immerses en un conflicte familiar que tingui una marcada connotació legal, poden recórrer a la mediació familiar. Actualment a Catalunya el Centre de Mediació en Dret Privat ofereix aquest servei tant per aquells conflictes que volen evitar iniciar un procés judicial contenciós, com aquells que ja s’han judicialitzat. Aquí hi podeu trobar informació detallada:
Cal tenir en compte també, que en el nostre país, l’incompliment de certes obligacions familiars pot ser considerat una infracció penal com ara l’anomenat trencament de deures de custodia (falta regulada a l’ art. 622 CP) o abandonament de família (delicte regulat als arts. 226 i 227 CP). Quan malauradament el conflicte ha escalat fins al punt que una de les parts decideix interposar una denuncia en aquests termes, també és possible recórrer al Programa de Mediació i Reparació Penal.  Així mateix, i en funció de la projecció del conflicte, quan no hi ha una connotació legal destacada, també es pot recórrer a un centre de mediació comunitària.
Independentment del servei de mediació al qual s’adrecin les persones, la metodologia i els valors són realment molt similars, l’únic que varia és el marc institucional i l’existència o no de protocols amb els òrgans judicials. L’objectiu en tots els casos és ajudar a les persones a millorar la comunicació i de forma col·laborativa, trobar una sortida positiva al conflicte per tal d’evitar que sigui un jutge qui els imposi una solució que, si bé pot ser d’acord amb la llei, podria no adequar-se a llurs necessitats. 
D’altra banda, el treball sobre la història del conflicte, els danys i ferides que necessitin ser reparades, també pot ser clau per tal que les parts puguin transformar la seva relació d’enfrontament en col·laboració. A vegades aquest pot ser un pas previ necessari abans no es pugui començar a pensar en consensos i millores. En aquest sentit l’enfocament és ben similar al què el paradigma de justícia restaurativa fa dels conflictes que arriben a la jurisdicció penal pel què fa a l’escolta, el reconeixement, la responsabilització i la reparació dels qui es considerin afectats i/o responsables del conflicte. No cal dir que en l’àmbit de les relacions familiars i les relacions humanes en general, és freqüent tots els actors del conflicte, en algun moment,  s’hagin sentit “danyats” pels comportamens dels altres, i alhora, també ells es poguin responsabilitzar de certs patiments dels altres.
En països com Nova Zelanda, Austràlia, Estats Units, Canadà, Regne Unit, Irlanda del Nord o Noruega entre d’altres, en l’àmbit de benestar social i protecció a la infància és habitual dur a terme pràctiques de Family group conferencing quan es detecta un menor que està en situació de risc. L’objectiu és implicar i empoderar a la família, sigui quina sigui la seva extensió (el concepte de família i parentesc varia en funció del context cultural), per a decidir la millor manera de tenir cura del menor.