Anàlisi Construir la pau i transformar els conflictes

Construir la pau i transformar els conflictes

 Per Tamara Pèrez (3 de 3 de l’article que hem estat publicant aquests dies)

Per a construir la pau és important una tasca educativa que passa per educar en i per al conflicte, en el qual no s’ha de confondre amb violència (Vicenç Fises, 2011), ja que la pau és la “fase superiordels conflictes”. És a dir, l’estudi en que els conflictes són transformats per les persones de forma positiva, creativa i no violenta. Per això, resulta fonamental estimular la creativitat per a buscar solucions als conflictes a través de la comprensió mútua, la tolerància, i el desbloqueig de posicions. Necessitem, per tant, canviar la nostra percepció del conflicte i observar el gran potencia i oportunitats que ens ofereix de creixement conceptual i de tranformació social ja que s’obra la possibilitat de millora en les relacions.

Segons l’antropòleg Bruno Bettelheim, cal senyalar que “la violència és el comportament d’algú incapaç d’imaginar una altra solució a un conflicte de forma noviolenta”. Amb aquesta citació el que Bruno vol transmetre que la violència humana té molt a veure amb aquella falta d’educació i entrenament per a saber com actuar davant d’un conflicte i que es mostra limitat al no poder imaginar altres solucions possibles. Explica que ens trobem bloquejats en una violència normalitzada i acceptada políticament i social on l’agressió s’adquereix i s’aprèn, no és pas una condició instintiva, sinó que passa de generació en generació i de processos educatius a socialitzadors. Bruno mostra el repte de que tot ésser humà té una cultura i que aquesta la podem fer evolucionar. Per tant, la construcció de pau comença en la ment de l’ésser humà i aquesta es basa en el respecte, la llibertat, la comprensió, la tolerància, l’empatia i la cooperació. Només, aquesta construcció de pau serà possible si desaprenem el poder de la violència cultural i aprenem a aplicar una cultura de pau. La violència és un exercici de poder i aquèsta és l’oposada a la cultura de pau.

Per això mateix, gran pensadors com John Paul Lederach, han treballat per a un marc conceptual de construcció de pau i transformació dels conflictes des d’una perspectiva més positiva i humana, “la construcció de pau és més que la reconstrucció posterior de l’acord”(Lederaca, 1986). És a dir, la construcció de pau s’entén com un concepte global que abarca, produeix i sosté tota la sèrie de processos, platejaments i etapes necessàries per a transformar els conflictes en relacions més pacífiques i sostenibles. Metafòricament, la pau no és solament una fase en el temps, és un procés social, dinàmic i com a tal requereix d’un procés de construcció en un context de conflicte armat. Aquest procés de construcció de pau ajudarà a crear una tranformació positiva del conflicte, que al mateix moment servirà per a educar cap a una cultura de pau. Per això, John Paul Lederach identifica diverses fases a seguir en tota construcció de pau.

  1. Reconciliació: aquesta està basada en la construcció de relacions entre les parts en conflicte. La dimensió relacional inclueix els aspectes psicològics i emocionals del conflicte. A més, permet crear d’un espai de trobada entre les parts.

  2. Estructura: obtenir una visió àmplia del conflicte per aixì poder satisfer les necessitats de cadascuna de les parts i treballar cap a una construcció de pau d’integració, de reconeixement, de participació i de coordinació en tots els nivells del conflicte.

  3. El procés: la construcció de pau és un procés dinàmic basat en dos conceptes centrals. Per una banda, el conflicte com una progressió que passa per vàries etapes i per l’altra, es considera la construcció de pau com un procés constituït per una multiplicitat de rols, funcions i activitats importants a identificar per a abordar-ho favorablement.

  4. Els recursos: es centra principalment en fer que la pau sigui possible amb la utilització de tots els mecanismes i estratègies necessàries. Aquests recursos són necessaris per a contribuir que s’inicïi i es mantigui tot procés de construcció de la pau, i com a recursos no s’entèn el recolzament material i financer, sinó també sociocultural i socioeconòmica.

  5. La coordinació: els principals components de un paradigma de construcció de pau (reconciliació,estructura, procés i recursos) necessiten mecanismes que uneixin i coordinin les diferents característiques que representa cadascú i aquesta coordinació s’ha de fer de amb punts de contacte estratègics en lloc d’un control molt centralitzat. D’aquesta manera es fortaleix la reconciliació, el diàleg i la cooperació.

Per tant, com a síntesis d’aquest capítol, la construcció de pau i la transformació de conflicte comporta la búsqueda de la millora en quan als interessos i les necessitats que expressen les dues parts. Aquesta búsqueda ajuda a implementar una eina de transformació a partir de l’obertura d’espais de diàleg, d’igualtat i de cooperació. Amb el fi de construir un futur més solidari, humà i canviant així, la mentalitat de les persones en conflicte amb un treball conjunt a partir del diàleg que és la principal eina per a la transformació de conflictes.

Bibliogafia dels tres articles

Comins, Irene. Filosofía del cuidar. Una propuesta coeducativa para la paz, p. 80.2

Ortega, Pere; Pozo, Alejandro. Noviolencia y transformación social, p. 22.

Galtung, J. (1981) “Contribución específica en la irenología al estudio de la violencia: tipologías” a La violencia y sus causas, 91-106. Editorial La UNESCO

Hernández, T. (2002) Des-cubriendo la violencia. Violencia, sociedad y justicia en América Latina.Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales, Buenos Aires

La Parra, D., Tortosa, J.M. (2003) Violencia estructural: una ilustración del concepto. Documentación Social, nº 131, Universidad de Alicante, pp: 57-72.

Ramsbotham, O., Woodhouse, T., Miall, H. (2011) Resolución de conflictos. La prevención, gestión y transformación de conflictos letales. ICIP: Barcelona

Calderón Concha, P. (2009). Teoría de conflictos de Johan Galtung. Revista de Paz y conflictos, nº 2. Universitat de Granada, pp: 60-81.

Bettelheim, Bruno. (1982) Educación y vida moderna. Editorial Crítica, Barcelona, 1982, p.98

Lederach, J.P. (2007). la imaginación moral, Bilbao/Gernika:Bakeaz/Gernika Gogoratuz

Lederach, J.P. (2010). Transformació de conflictes:petit manual d’ús. Barcelona: Icaria/ICIP

Martín Beristain, C. y Páez, D. (2000). Violencia, apoyo a las víctimas y reconstrucció social. Madrid: Fundamentos.

Martín Beristain, C. y Páez, D. (2011). Superando la violencia colectiva y construyendo cultura de paz. Madrid: Fundamentos.

Martín Beristain, C. (1999). Reconstruir el tejido social: Un enfoco crítico de la ayuda humanitaria. Barcelona: Icaria-Antrazyt.

Fisas, V. (2006). Cultura de paz y gestión de conflictos armados. Barcelona: Icaria-Antrazyt.

Fisas, V. (1994). Alternativas de defensa y cultura de paz. Barcelona: Fundamentos.

Sorel, G. (2005). Relfexiones sobre la violencia. Madrid: Alianza Editorial.

Kaldor, M. (2001). Las nuevas guerras: la violencia organizada en la era global. Barcelona: Tusquets.

Cornelius, H.;Faire, S. (2000). Tu ganas yo gano. Como resolver conflictos creativamente. Madrid: Distrieditora antagonista

Reycher, Luc, op.cit., pp.36-66.

 

 

 

Sin comentarios

Responder