Educació

Educació

La incorporació de l’enfocament restauratiu en l’àmbit escolar implica un canvi de posicionament i de mentalitat individual i institucional en relació amb la gestió de les relacions i de les situacions de conflicte. Fonamentat en els valors del respecte mutu, la responsabilització, la reparació i la resolució cooperativa, l’enfocament vol ser un motor de canvi, propiciar l’abandonament del sistema punitiu i incorporar noves metodologies d’aula centrades en desenvolupar, mantenir i reparar relacions de forma restaurativa.
La pràctica professional de la pedagogia en diferents àmbits té moltes característiques en comú, una de les quals és l’interès per innovar, per trobar respostes noves a vells problemes. Les experiències en el camp escolar i en l’àmbit de la justícia restaurativa encara generen força interrogants en el camí de descobrir diferents maneres de millorar les relacions socials entre els membres de la comunitat educativa des de la transferència de la justícia restaurativa. Aquesta filosofia i manera de fer, pot aportar solucions educatives i eficients a la problemàtica de la convivència escolar i a la gestió positiva de les relacions. 
El model d’escola justa que es proposa és aquell que incorpora els valors i les pràctiques restauratives per a la gestió de les relacions, el model, en aquest sentit, va més enllà de la gestió del conflicte i advoca per un canvi de mentalitat tant individual com de sistema. 
Per a la gestió restaurativa de les relacions cal posar en pràctica uns sèrie d’habilitats com l’escolta activa, la comunicació assertiva, l’empatia, el pensament creatiu, etc. L’enfocament inclou diferents processos: els diàlegs restauratius, la mediació, els cercles o el conferencing. Tots els processos es basen en la participació voluntària i activa i els valors ja comentats, i es diferencien: per la incorporació de més o menys persones implicades i afectades (familiars, professionals, persones de confiança, persones de la comunitat, etc.) pel problema o conflicte; per la conducció o no del procés per part d’especialistes (que en alguns països són professionals i en d’altres voluntaris, i en l’àmbit escolar poden ser els mestres o els mateixos alumnes); i per altres diferències que esdevenen de la definició i característiques dels programes i àmbits que els incorporen. 
Actualment, entenem aquests processos no només com a respostes a les situacions conflictives. Deixen de ser processos reactius per ser proactius, i tenen relació amb una manera de treballar, de ser, de fer-se. Una de les línies de treball en aquest sentit és la proposta de Hopkins (2004, 2011)[3] a Anglaterra i Gal·les, i té a veure amb transferir la restaurativitat de l’àmbit específic on va néixer, la resolució de conflictes, al de la relació amb els companys i companyes i, finalment, al de la relació educativa.
 
Sembla doncs, que podem començar a parlar de pedagogia restaurativa i d’aula restaurativa on l’element clau a desenvolupar és la relació, en concret: desenvolupar, mantenir i reparar relacions de forma restaurativa.
Alguns exemples:  
Introducció a les pràctiques restauratives, elaborada com a part del projecte Comenius Regio amb la ciutat de Hull (Anglaterra)
Vídeo elaborat com a part del projecte
Prácticas restaurativas en el aula. Belinda Hopkins
Llibre que parla sobre els diferents enfocaments restauratius aplicats al treball quotidià a l’aula
Justicia y Prácticas Restaurativas. Los Círculos Restaurativos y su aplicación en diversos ámbitos. Vicenç Rul·lan
* Una part d’aquest contingut és un fragment de l’article de Mònica Albertí:  CAP A UNA ESCOLA JUSTA: DE LA INCORPORACIÓ DE LA JUSTÍCIA RESTAURATIVA A L’ÀMBIT ESCOLAR   publicat al 2012 al web del col·legi de pedagògs de Catalunya : http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=1248&i=ca