Introducció a les pràctiques restauratives

Introducció a les pràctiques restauratives

La Resolució 2002/12 de les Nacions Unides (art.2) ja apuntava que hi ha diversos tipus de processos restauratius i junt amb la mediació també esmenta el conferencing o els sentencing circles. 
Si bé a Europa la mediació entre víctima i ofensor ha estat la pràctica majoritària durant molt de temps, diferents formats de conferencing i cercles, que són pràctiques originàries de Nova Zelanda i Canadà principalment, estan prenent cada cop més importància també al nostre continent. Així, d’entre les múltiples variants de processos restauratius que actualment es porten a terme arreu del món podem trobar la mediació entre víctima i ofensor, diàlegs o trobades restauratives, family group conferencing, conferencing, sentencing circles, peacemaking o healing circles, restorative circles, circles of support and accountability.
Algunes d’aquestes denominacions no tenen una traducció consensuada i per aquest motiu mantenim el nom en l’idioma originari. 
En general, es pot dir que totes elles tenen en comú el valor de la voluntarietat, el diàleg col·laboratiu, l’apoderament i responsabilització de les parts, el reconeixement i el consens. Les diferències principals entre uns i altres tenen a veure amb el tipus i nombre de parts que s’hi inclouen així com el rol del facilitador o mediador . De fet, cada cop és més freqüent l’ús de processos o pràctiques restauratives híbrides, és a dir, les persones que hi treballen tendeixen a combinar eines de les diferents pràctiques per dissenyar el procés que millor respongui a les necessitats de cada cas. Tenint aquests aspectes presents, a continuació s’aportarà una descripció breu de les que es poden considerar les pràctiques restauratives bàsiques en el benentès que en la pràctica, és freqüent que s’implementin amb certes variants.
Aertsen, I., Mackay, R., Pelikan, C., Willemsens, J. and Wright, M. (2004). Rebuilding community connections – mediation and restorative justice in Europe. Strasbourg, Council of Europe.
Fellegi, B. and Szegó, D. (2013) Handbook for Facilitating Peacemaking Circles. Foresee Research Group, Budapest. http://www.foresee.hu/en/ 
Guardiola, M. J. et al. (2012) És el conferencing una eina útil per als programes de mediació a l’àmbit penal del Departament de Justícia?  (catalan y castellano) http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.6a30b1b2421bb1b6bd6b6410b0c0e1a0/?vgnextoid=344afc4d968c5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=344afc4d968c5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
McCold, P. (2006). ‘The recent history of restorative justice.’ A Sullivan, D. i Tifft, L. (eds.). Handbook of Restorative Justice. London i New York: Routledge. 
McCold, P. and Wachtel, T. (2003). In Pursuit of Paradigm: A Theory of Restorative Justice, Paper presented at the 13th World Congress of Criminology, 10-15 August 2003, Rio de Janeiro Disponible a www.realjustice.org/library/paradigm.html   
Peters, T. (2000) ‘Victim-offender mediation: reality and challenges’, in European Forum for Victim-Offender Mediation and Restorative Justice (ed.), Victim-Offender Mediation in Europe. Making Restorative Justice Work. Leuven, Leuven University Press, 9-15.
UNODC, (2006). Handbook on Restorative Justice Programmes. New York, United Nations. http://www.unodc.org/pdf/criminal_justice/06-56290_Ebook.pdf  
Zinsstag, E., Teunkens, M., and Pali, B. (2012) Conferencing: a way forward for restorative justice in Europe. European Forum for Restorative Justice v.z.w. Leuven. http://www.euforumrj.org//assets/upload/Final_report_conferencing_revised_version_June_2012.pdf