Family group conferencing

Family group conferencing

Neix a Nova Zelanda amb l’objectiu de revertir les deficiències del sistema de justícia juvenil. Considera que el comportament delictiu d’un menor obre l’oportunitat per conèixer la seva situació en conjunt i abordar-la des d’una perspectiva holística. El procés està dissenyat per tal que s’ajusti a les especificitats culturals del menor i la seva família. Hi ha de participar el menor, les persones que ell designi com a família o de la seva xarxa de suport i també els professionals dels serveis i institucions que podran estar implicats en el pla de reparació. La víctima i les persones de suport que la víctima designi, hi poden participar si ho volen i podran decidir si hi volen ser presents o prefereixen participar de forma indirecta (carta, vídeo conferència, enregistrament d’àudio). Si la víctima no hi vol participar també es pot dur a terme el procés sense ella. El facilitador farà una tasca intensa de preparació amb cadascuna de les parts abans de la reunió (conferencing). 
Durant la reunió, es limitarà a fer una sèrie de preguntes bàsiques a les parts a les que s’adreçarà seguint un ordre i si és necessari, en algun moment pot resumir però no intervindrà en la forma com les parts s’expressin.  En un moment de la reunió el menor i la família tindran un espai privat en el què no hi seran presents ni professionals ni la víctima, amb l’objectiu de deliberar sobre el possible pla de reparació.
En l’actualitat s’aplica aquest model en diversos països també en l’àmbit de benestar social en situacions de menors en risc per tal que la família tingui un paper clau en les decisions. També s’ha aplicat per ¿donar suport/acompanyar/recolzar? a persones que han estat complint una pena de presó i les persones del seu entorn proper, en el procés de retorn de la persona presa a la vida en llibertat.
Aertsen, I., Mackay, R., Pelikan, C., Willemsens, J. and Wright, M. (2004). Rebuilding community connections – mediation and restorative justice in Europe. Strasbourg, Council of Europe.
Campbell, C., Devlin, R., O’Mahony, D., Doak, J., Jackson, J., Corrigan, T. i McEvoy, K. (2006). Evaluation of the Northern Ireland Youth Conference Service. Belfast: Northern Ireland Statistics and Research Agency.  
Fellegi, B. and Szegó, D. (2013) Handbook for Facilitating Peacemaking Circles. Foresee Research Group, Budapest. http://www.foresee.hu/en/ 
MacRae, A. and Zehr, H. (2004). The little book of family group conferences. New Zealand Style. PA, USA: Good Books.
McCold, P. and Wachtel, T. (2003). In Pursuit of Paradigm: A Theory of Restorative Justice, Paper presented at the 13th World Congress of Criminology, 10-15 August 2003, Rio de Janeiro Disponible a www.realjustice.org/library/paradigm.html   
UNODC, (2006). Handbook on Restorative Justice Programmes. New York, United Nations. http://www.unodc.org/pdf/criminal_justice/06-56290_Ebook.pdf  
Zinsstag, E., Teunkens, M., and Pali, B. (2012) Conferencing: a way forward for restorative justice in Europe. European Forum for Restorative Justice v.z.w. Leuven. http://www.euforumrj.org//assets/upload/Final_report_conferencing_revised_version_June_2012.pdf