Instruments legals internacionals i supranacionals

Instruments legals internacionals i supranacionals

Organismes internacionals com les Nacions Unides o el Consell d’Europa han aprovat instruments legals relatius a la mediació penal i la justícia restaurativa que si bé no tenen caràcter vinculant per als Estats membres, si que tenen una innegable força moral (soft law) i per tant han servit per legitimar i afavorir la introducció de pràctiques restauratives en les polítiques penals dels Estats membres. El valor d’aquests instruments rau en el fet que impliquen un reconeixement i acceptació per part d’un elevat nombre d’estats. D’aquesta manera, tot i no tenir d’aplicabilitat directa en els ordenaments nacionals, els valors i principis que proposen en la implementació de programes de justícia restaurativa, són àmpliament acceptats i compartits en el sí de la comunitat internacional, fet que al seu torn, contribueix a generar un llenguatge comú.
En el sí de les Nacions Unides s’han aprovat diverses resolucions i declaracions relatives a les víctimes o a les mesures penals alternatives en les què es fa referència a la importància de potenciar la reparació del dany de la víctima per part de l’ofensor. La més significativa però ha estat la Resolució 2002/12 adoptada pel Consell Econòmic i Social encoratjant als Estats membres a què es regeixin per uns determinats principis bàsics a l’hora d’implementar programes de justícia restaurativa.

Aquesta ressolució defineix com a procés    restauratiu “qualsevol procés    en el què/qual la víctima i l’ofensor, i quan sigui apropiat,  qualsevol   altra persona o membre de la comunitat afectat pel delicte  participen   junts activament en la resolució dels assumptes derivats  del delicte,   generalment amb l’ajuda d’un facilitador”.    La mateixa Resolució posa de manifest que a més de ser un “procés”,   és,  en el fons, una manera de respondre a la conducta delictiva que té   en  compte i equilibra les necessitats de la comunitat, de la víctima  i  de  l’ofensor (UNODC, 2006).

El Consell d’Europa ha mostrat interès en el desenvolupament de la mediació penal des de ben aviat emetent recomanacions que relatives a la posició de la víctima en el procés penal, la seva assistència, delinqüència juvenil, la gestió del procés penal o normes relatives a les presons, que esmenten la reparació i la mediació penal. És destacable la Recomanació (99)19 sobre la mediació en assumptes penals, que no només defineix la mediació i dels principis que la regeixen, sinó que recull recomanacions sobre quina ha de ser la responsabilitat del estats a nivell institucional a l’hora de proporcionar els mitjans per a la implementació i garantir la qualitat, així com sobre la relació entre la medicació penal i el procés penal.
Així mateix, la Recomanació (2006) 8 sobre l’assistència a les víctimes, fa referència a la mediació en els seu art. 13 on proposa que l’administració púbica quan tracti amb víctimes, hauria de considerar, sempre que sigui apropiat i els recursos estiguin disponibles, els potencials beneficis que la mediació entre víctima i ofensor pot oferir per a les víctimes.
En el marc de la Unió Europea també s’ha fet una aposta per afavorir la implementació de la mediació penal i les pràctiques restauratives en els Estats membres.
L’objectiu de mantenir i impulsar un espai de llibertat, seguretat i justícia que es basa fonamentalment en el reconeixement mutu de decisions judicials en matèria civil i penal, és el marc en el què fins ara s’ha basat l’UE per aprovar normes vinculants per als Estats en matèries relacionades amb la justícia restaurativa. En concret, l’art 82.2 del Tractat del Funcionament de la Unió Europea (TFUE) preveu l’establiment de normes mínimes aplicables en els Estats membres en la mesura que sigui necessari per a facilitar el reconeixement mutu de les sentencies i resolucions judicials, i la cooperació policial i judicial en assumptes penals amb dimensió transfronterera, en concret en relació als drets de les víctimes. Recentment, amb l’objectiu de revisar i complementar els principis establers en la Decisió marc 2001/220/JAI relativa a l’estatut de la víctima en el procés penal (arts. 1, 10 i 17), i millorar la protecció de les víctimes en el conjunt de la Unió, s’ha aprovat la Directiva 2012/19/UE per la qual s’estableixen normes mínimes sobre els drets, el suport i la protecció de les afectades, i per la què es substitueix la Decisió marc 2001/220/JAI del Consell.
La consideració 46 reflecteix de forma molt il·lustrativa la posició de la UE envers la justícia restaurativa: “Els serveis de justícia restaurativa, inclosos, per exemple, la mediació entre víctima i infractor, les conferències de grup familiar i els cercles de sentència, poden ser de gran ajuda per a la víctima, però requereixen garanties per evitar tota victimització secundaria i reiterada (…)”.
La Directiva inclou una definició de justícia restaurativa a l’art. 2. 1. d). A l’art. 12 estableix que els Estats membres han de prendre les mesures necessàries per tal que les víctimes que recorrin als serveis de justícia restaurativa, no pateixin victimització secundaria. En concret, l’art. 12. 1 descriu les condicions i les garanties que aquests serveis han de complir per tal de ser segurs i competents en aquest sentit. L’art. 12. 2. Preveu que els Estats membres, si s’escau, facilitaran la derivació dels casos als serveis de justícia restaurativa fins i tot elaborant procediments o orientacions sobre les condicions per a tal derivació.
Cal tenir en compte que els Estats membres estan obligats a transposar les mesures previstes en la Directiva al seu dret nacional, és a dir, han de prendre les mesures necessàries per tal que qualsevol víctima que es trobi en el seu territori pugui tenir els drets previstos per la Directiva independentment de quina sigui la seva nacionalitat o lloc de residencia. Caldrà veure com Estats com Espanya, que encara no han fet avenços en aquest sentit, legislen l’accés a la justícia restaurativa i organitzen la dotació dels mitjans per tal que tot ciutadà hi tingui un accés efectiu. En aquest sentit, el Projecte de reforma del Codi Penal i l’Avantprojecte de Codi Processal Penal esmentats així com les estratègies d’implementació i finançament que se’n derivin, podrien obrir un camí de millora.