Introducció al marc legal

Introducció al marc legal

A l’ordenament jurídic espanyol les pràctiques de justícia restaurativa en l’àmbit penal només compten amb regulació expressa en el sistema de justícia juvenil. La Llei orgànica 5/2000 de la responsabilitat penal dels menors preveu els supòsits en els que la conciliació1, la reparació efectiva o bé el compromís de reparació per part del menor envers la víctima, permeten al Ministeri Fiscal, sempre que no es tracti d’una denúncia greu, no iniciar la tramitació de l’expedient o bé, si ja està iniciada, pot desistir de perseguir els fets (arts. 18 i 19). Els arts. 14 i 51 preveuen efectes jurídics positius per als menors ofensors que ja un cop recaiguda sentència, hagin assolit un acord amb la víctima adreçat a la reparació del dany
En el sistema penal d’adults en canvi, ni la mediació penal ni cap altra pràctica de justícia restaurativa encara no compten amb una base legal específica de dret nacional. Sobre aquesta matèria només comptem amb normes internacionals i supranacionals majoritàriament de soft law. Aquesta manca de regulació positiva, no impedeix que pràctiques de justícia restaurativa tinguin cabuda en el sistema penal a través de diferents instruments legals o pràctiques que sí es troben previstos legalment. Tampoc no ha estat un obstacle per a què jutges i fiscals, valent-se de les possibilitats que indirectament ofereix l’ordenament, reconeguin efectes jurídics previstos per la llei als resultats assolits en processos restauratius extrajudicials. Prova d’això és què des dels anys 90, institucions públiques i privades en diferents comunitats autònomes han endegat programes de mediació entre víctima i ofensor amb caràcter extrajudicial
A continuació s’exposen breument els principals instruments jurídics que a l’actualitat en el nostre ordenament permeten atorgar reconeixement legal a allò que víctimes i ofensors hagin acordat en un procés restauratiu.