L’ámbit comunitari

L’ámbit comunitari

La mediació comunitària, també anomenada social o ciutadana, és la que aborda qualsevol situació de conflicte o dificultat que pugui sorgir en el sí d’una ciutat, barri o entorn humà. En realitat això inclou qualsevol tipus de conflicte que es pugui produir en el marc de les relacions entre persones que interactuen en aquests entorns. Per tant, és aplicable als conflictes on les parts poden ser veïns, famílies, grups ètnics, grups d’edat, col·lectius, associacions, comerços o administració pública per esmentar-ne només alguns dels actors i agents possibles. En aquest sentit no és difícil imaginar que en tots aquests àmbits els conflictes hi estan en joc emocions i necessitats vitals, es poden malmetre relacions i persones i per tant, generar patiment i sentiment de victimització encara que no s’hagi produït cap fet que es pugui considerar delicte.

Actualment els centres o serveis de mediació comunitària, a més de fer ús de la mediació, poden recórrer a metodologies o pràctiques diverses, que, si bé també estan basades en els principis de voluntarietat, diàleg, respecte, col·laboració i consens, permeten donar la resposta més adequada al tipus de conflicte, diferents actors, nombre de parts, etc…

A més de respondre a conflictes emergents, també és freqüent que els centres o serveis de mediació comunitària tinguin encomanada una tasca dinamització de la convivència i de prevenció del conflicte (cultura de pau). En aquest sentit dissenyaran processos per generar millor coneixement i diàleg entre els actors i grups humans que conviuen i per identificar àrees de necessitat o que requereixen En aquest sentit, és fàcil reconèixer molts aspectes de la mediació comunitària que són comuns al paradigma restauratiu: els valors del procés, el tipus de pràctiques, la concepció del conflicte i les conseqüèncie que té per a les persones a curt, mig i llarg termini així com l’oportunitat de creixement i empoderament dels directament afectats i la comunitat en la què viuen. La mediació comunitària o l’enfoc restauratiu implica que passem d’estar en una situació passiva a una situació en què la ciutadania s’empodera i pot resoldre els seus conflictes.

Parteix de la creença que els problemes greus de la vida no s’haurien de delegar a l’àmbit judicial. Tot el que es pugui arreglar sobre el conflicte entre els qui hi són concernits és molt millor. És un canvi de paradigma i un prendre la responsabilitat, autogestionar-se i empoderar-se. Quan la projecció d’un conflicte abasta una comunitat és ideal que tothom que hi estigui implicat hi pugui participar. En aquest espai es pot arribar a una síntesi i a unes decisions.

Podem dir doncs que els conflictes de l’àmbit comunitari poden ser molt semblants a certs tipus de conflictes què arriben a l’àmbit penal, de fet, molts dels conflictes judiciailtzats són conflictes que han nascut en l’àmbit comunitari o familiar i que han escalat fins arribar als jutats. Actualment a Catalunya hi ha consens en què els conflictes que encara no han iniciat la via judicial, són resolts en el marc d’un servei o centre de mediació comunitària. Si el mateix conflicte s’ha arribat a judicialitzar, es podrà recórrer a la mediació en dret privat o al programa de mediació i reparació penal.

D’altra banda, cal esmentar que a l’àmbit comunitari també es parla de la mediació restaurativa quan estem davant un comportament que pot suposar la infracció d’una norma cívica de convivència (dret administratiu)

El que sol passar, és que davant d’una situació de gent que en molesta d’altres en un barri (per exemple pel soroll) la “normalitat” és que se sancioni els que molesten sense cap altra possibilitat de solució. Cal, però, una cultura de diàleg, de pau, una cultura per part de l’Administració amb voluntat que la gent pugui participar… Si l’Administració t’escolta i és capaç de canviar la política de sancions per d’altres s’esdevé una situació democràtica. Hi ha Ajuntaments que han fet decrets municipals en què s’especificava que davant d’una sanció qualsevol persona del municipi tenia dret a seguir una programa de mediació. La mediació pot no resoldre el conflicte del tot, però pot millorar enormement la situació anterior.

Els polítics i els tècnics dels ajuntaments encara són força reticents a la mediació restaurativa. De fet, no hi ha tants ajuntament que acceptin aquests processos,  però en canvi, en l’àmbit municipal és una aposta important, perquè té una relació directa amb la inclusió social, i s’ha de demostrar en la pràctica promovent que per exemple l’estructura policial d’un municipi l’accepti.