Què no és la justicia restaurativa

Què no és la justicia restaurativa

És important entendre que un procés restauratiu NO té per objectiu: 

  • Assolir  acords de reparació, perdó o reconciliació. Si s’hi arriba o no dependrà del cas i de les necessitats de les persones implicades però no  és el criteri d’èxit. L’objectiu és haver creat un espai segur de  diàleg on les parts afectades hagin pogut trobar-se i hagin tingut  igualtat d’oportunitats per parlar de les respectives visions dels fets,  l’impacte i les necessitats generades (process-oriented vs. outcome-oriented).
  • La  reducció de la reincidència. Existeix un ampli cos de recerca sobre la  desistència que mostra la complexitat dels factors que hi intervenen. La  participació en un procés restauratiu pels elements de  responsabilització i identificació de necessitats que comporta, pot ser  un motiu que afavoreixi la desistència. No obstant, no seria raonable  tenir l’expectativa de que una intervenció d’un temps limitat sobre una  situació concreta (conflicte o fet delictiu) sigui tot el què una  persona necessita per afrontar el conjunt de factors endògens i exògens  que expliquen el comportament delictiu en cada cas.
  • Donar  una resposta àgil i econòmica a les faltes i delictes lleus, ampliar el  ventall de penes disponibles per a jutges i fiscals o alleugerir la  càrrega de l’administració de justícia. Tot i que segons com estigui  legislat, aquests poden ser efectes buscats o col·laterals, cal tenir  molta cura que la forma com s’implementin de programes de justícia  restaurativa no comporti una ampliació de la xarxa del sistema penal (netwidening effect) ni una perversió dels seus principis i valors essencials.