Cercles

Cercles

Els primers cercles que es referencien com a pràctiques restauratives sorgeixen en el context dels indis nadius d’Amèrica del Nord. A més dels principals afectats pel conflicte, també hi participen les persones del seu entorn proper, així com qualsevol altre membre de la comunitat que ho desitgi. S’amplia el nombre d’actors que hi poden participar, perquè es considera que qualsevol conflicte o situació de dany afecta a tots i la responsabilitat de millorar-ho és també compartida per tots. El facilitador (circle keeper) haurà fet també una tasca intensa de preparació de les parts abans del cercle. Durant la reunió, es limitarà a formular preguntes bàsiques que els participants respondran a mesura que els arribi el torn marcat pel pas d’un objecte de ma en ma (talking piece) en el sentit de les agulles del rellotge. La ritualització de la intervenció facilita que les parts s’escoltin per comprendre i no tant per rebatre la postura dels altres. Això al seu torn, fomenta que en el decurs d’una ronda, les parts evitin repetir i aportin visions o idees que no s’han esmentat encara. Segueixen aquesta metodologia els anomenats sentencing circles, healing circles o peacemaking circles
Recentment s’ha pilotat la implementació de cercles en diferents països europeus en el marc del projecte  ‘How can Peacemaking Circles be implemented in countries governed by the “principle of legality?” liderat pel Foresee Research Group. D’altra banda els restorative circles, ideats per Dominic Barter al Brazil, si bé també preveuen àmplia participació de tothom qui es vulgui implicar, la gestió del procés no està ritualitzada pel pas d’un objecte sinó que és el facilitador qui la gestiona formulant certes preguntes als participants.
 
Aertsen, I., Mackay, R., Pelikan, C., Willemsens, J. and Wright, M. (2004). Rebuilding community connections – mediation and restorative justice in Europe. Strasbourg, Council of Europe.
Fellegi, B. and Szegó, D. (2013) Handbook for Facilitating Peacemaking Circles. Foresee Research Group, Budapest. http://www.foresee.hu/en/ 
McCold, P. (2006). ‘The recent history of restorative justice.’ A Sullivan, D. i Tifft, L. (eds.). Handbook of Restorative Justice. London i New York: Routledge. 
McCold, P. and Wachtel, T. (2003). In Pursuit of Paradigm: A Theory of Restorative Justice, Paper presented at the 13th World Congress of Criminology, 10-15 August 2003, Rio de Janeiro Disponible a www.realjustice.org/library/paradigm.html 
Stuart, B. (2001). Guiding Principles for Peacemaking Circles a Bazemore G. (ed.), Restorative Community Justice: Repairing Harm and Transforming Communities. Cincinatti, Anderson Publishing. 
Stuart. B. and Pranis, K. (2006). Peacemaking circles: reflections on principal features and primary outcomes. A Sullivan, D. and Tiff, L. (eds.) The Handbook of Restorative Justice: A Global Perspective. Abingon, Routledge, 121-123.
UNODC, (2006). Handbook on Restorative Justice Programmes. New York, United Nations. http://www.unodc.org/pdf/criminal_justice/06-56290_Ebook.pdf  
Zinsstag, E., Teunkens, M., and Pali, B. (2012) Conferencing: a way forward for restorative justice in Europe. European Forum for Restorative Justice v.z.w. Leuven. http://www.euforumrj.org//assets/upload/Final_report_conferencing_revised_version_June_2012.pdf